Hi havia una vegada, en un poble no gaire
lluny d’aquí, una família cordill. La família cordill era una de les famílies
més conegudes en el ram de la construcció de cordons de sabates, feien els
cordons de sabates més llargs i fins de tota la ciutat. El temps anava passant
i cada vegada eren més coneguts i rics, fins que un dia van decidir tenir fills
perquè el seu negoci seguís funcionant generació rere generació. Fins que va
arribar el dia del naixement, van sortir uns fills maquíssim tots ells grossos
i fins menys un, era un cordill petit. Els pares estaven molt orgullosos de
tots el cordills que els havien sortit menys aquell petit i lleig, així que un
dia van agafar el cordill petit i el van abandonar per no tacar la seva
reputació que tant de temps i esforç els havia costat. La família va seguir
treballant en els cordons com si no hagués passat res, però mentrestant la vida
del pobre cordill petit anava avançant dia rere dia sense cap esperança.
Fins que va arribar un dia en què tot va
canviar, el cordill petit no es volia rendir tan fàcilment i va fundar una
empresa de cordills per lligar els rams de flors, va començar sense ser ningú,
al principi només lligava flors de baixa qualitat i només li demanaven petites
comandes, però cada dia que passava la seva empresa anava canviant i s’anava
fent més gran.
Fins que va arribar un punt,en què l’empresa
del petit cordill anomenada “CORDILLS” es va fer tan o més famosa que l’empresa
de la seva família de la qual l’havien
desterrat. Les sabates cada vegada s’anaven passant més de moda i només es
portaven botes sense cordons, així que l’empresa de la seva antiga família va
anar a la ruïna i es van quedar pobres. El cordill petit, en sentir aquella
notícia, no va voler deixar la seva família sota un pont, ja que ell els seguia
estimant encara que l’haguessin abandonat i els va contractar perquè
treballessin per la seva empresa.
Així que els cordills, tan llargs i bonics
que es pensaven que eren, ara passaven a treballar per un cordill petit i
lleig.
